Implantologia

marzo 12, 2011 by  
Arxivat en Top, Tractaments

Què és un implant dental?

Un implant substitueix una dent. És un cargol de titani, en la majoria de casos, que quan es col·loca a l’os en determinades condicions arriba a produir-se una soldadura biològica molt estable a llarg termini, la qual cosa assegura l’estabilitat i la funció de les dents que es col·loquen a sobre.

Els implants osteointegrats han aportat per primera vegada a la història de l’odontologia una solució realment fisiològica a la pèrdua de dents, sense els inconvenients de les pròtesis convencionals.

centre-bucodental-test

Què és l’osteointegració?

L’osteointegració és un fenomen biològic que produeix una unió a nivell molecular del titani amb l’os.

Com és el període postoperatori?

Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys incomoditats del que s’espera. Un implant ben col·locat no ha de fer mal, només pot ser que provoqui molèsties a la ferida de la geniva durant el procés de cicatrització. És fonamental seguir una higiene escrupolosa per evitar sobreinfeccions de la geniva i prendre la medicació prescrita pel seu dentista.

Quant de temps dura el procés des de la col.locació de les fixacions fins a la col.locació de la pròtesi definitiva ?

Les pròtesis poden col·locar-se uns mesos després de la cirurgia. Altres implants poden requerir un temps d’osteointegració de fins a sis mesos.

També existeix un protocol anomenat «càrrega inmediata» que permet, en determinats casos, col·locar els implants i pròtesis el mateix dia, amb els avantatges que això suposa.

Què passa quan el pacient té poc os a la zona a rehabilitar?

Avui dia disposem de tècniques avançades per a realitzar cirurgies en casos extrems. Es pot recórrer a elevacions del si maxil·lar i empelts que poden ser autòlegs (propis del pacient) o d’altres tipus, amb un percentatge d’èxit molt elevat. Sortosament, són molt rars els casos en què un pacient que vol ser rehabilitat no ho pot ser. El camp de la regeneració òssia és, sense cap mena de dubte, un dels principals avenços en implantologia dels últims anys.

La implantologia ha avançat molt en referència a l’estètica. No obstant això, des del punt de vista científic els avenços més importants del últims anys són les tècniques de regeneració òssia i la utilització del PRP (plasma ric en plaquetes) en els tractaments més compromesos, perquè ens ofereixen la possibilitat de crear os amb eficàcia, seguretat i rapidesa allà on abans no n’hi havia.

 

Implants dentals

marzo 12, 2011 by  
Arxivat en Tractaments

Els implants dentals són uns aparells petits que s’insereixen als maxil·lars superior i inferior i ofereixen una alternativa a la dentadura postissa, de manera que ajuden a restaurar la boca que té poques o cap dent restaurable. Suposen molts avantatges sobre les dentadures postisses tradicionals, per això poc a poc les van substituint en un gruix de gent cada cop més gran.

Els implants es poden considerar l’alternativa més apropiada per a les persones que tenen una dentadura postissa fluixa o mal ajustada a causa de les vores planes, o les que hagin perdut diverses dents i necessitin un suport per a les corones i els ponts, ja que arregla l’aparença que donen les dents que falten.

Els implants ajuden a:

  • Reduir el moviment de les dentadures postisses, els ponts i, o les corones.
  • Facilitar la masticació adequada.
  • Oferir un suport i una estabilitat millors per a les dentadures postisses removibles o els ponts fixos.
  • Acostar-se a la sensació de dents naturals millor que amb dentadura postissa.
  • Promoure l’autoestima, ja que la parla i l’aparença sovint milloren respecte de la dentadura postissa.

Qui són els probables candidats per als implants? Hi ha moltes variables que cal considerar abans de col·locar un implant:

  • El pacient ha d’estar saludable.
  • Les capacitats de curació del pacient afectat per la malaltia podrien influir en l’èxit d’un implant.
  • S’ha de fer un diagnòstic adequat abans de col·locar un implant.
  • La col·locació i la tècnica és específica per a cada candidat en particular.
  • Per a evitar altres complicacions, l’implant o els implants han de ser tractats de manera apropiada pel pacient i el dentista.
  • Fumar i beure en gran quantitat pot afectar l’èxit de l’implant.

Quins són els tipus diferents d’implants dentals? Existeixen diversos tipus diferents d’implants dentals, entre els quals s’inclouen els següents:

  • Un substitut artificial de l’os. Aquest tipus d’implant consisteix a col·locar un substitut sintètic de l’os en la part superior de l’osa per a ajudar a reconstruir la vora reduïda i oferir un suport sòlid per a la dentadura postissa. A causa del fet que està fabricat del mateix tipus de mineral que en l’os natural, aquest tipus d’implant s’uneix a l’os maxil·lar.
  • Implants endostials. Aquest tipus d’implant s’insereix en el maxil·lar per a servir com arrel de la dent.
  • Implants subperiostials. Aquest tipus d’implant, sovint una opció per a persones que ja no poden usar dentadures postisses convencionals, consisteix en un implant especialment dissenyat que encaixa directament en l’os. Els implants dentals podrien ser inserits per un dentista capacitat en implantologia, o per un cirurgià oral en un hospital.

Periodòncia

enero 20, 2011 by  
Arxivat en Tractaments

periodoncia

La periodòncia tracta tots els problemes de les genives i de l’os. Al centre bucodental Arfelis vetllem per prevenir aquesta malaltia, que abans es coneixia com piorrea.

 

 

Com puc saber si tinc això que sona tan malament?

  • Se’m mouen les dents.
  • Em sagnen les genives.
  • Em fan mal, les noto inflamades de color vinós.
  • Tinc mal alè de manera continuada
  • Noto pus entre les dents i les genives.
  • Les pròtesis no encaixen com abans.
  • Noto les dents com si haguessin crescut, o que se separen.
  • Soc diabètic, fumador, prenc medicació pels nervis, o immunosupresors, estic embarassada, tinc la menopausa.
  • Tinc molt estrès.

Si notes alguna d’aquests símptomes: VINE RÀPID.

I què podeu fer per a mi?

Primer de tot examinarem les genives i els voltants, farem el que es diu un «sondatge periodontal dent per dent». Després farem una radiografia de totes les dents per tenir un diagnòstic encara més acurat. En tercer lloc, si cal, farem una anàlisi de saliva per veure els els microbis que infecten la geniva, un control de l’oclució o d’altres tipus de testos.

I si tinc una perionoséquè… té remei?

Al nostre centre et farem un tractament manual i mecànic. Hem incorporat un aparell molt sofisticat i innovador: el Perioscan.

Amb el Perioscan tenim en tot moment la seguretat d’aplicar un bon tractament, perquè distingeix amb tota claredat entre el càlcul i la superfície neta de la dent, disposa d’un avisador acústic i lluminós que fa que fins que la dent no estigui ben neta no es pari.

I si amb això no n’hi hagués prou, practicaríem una teràpia amb làser o quirúrgica.

Això sí, a casa teva hauràs de fer els deures: raspallar-te molt bé les dents, glopejar antisèptics, etc.; és el que anomenem «resposta a la fase higiènica». I per evitar recaigudes, et citarem periòdicament per fer una revisió.

El teu dentista a la Gran Via de Barcelona

diciembre 23, 2010 by  
Arxivat en Instal·lacions

El Centre Bucodental Arfelis està situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, a Barcelona. Aquesta avinguda és una de les vies més importants de la ciutat. La travessa d’un costat a l’altre, amb un recorregut de més de vuit quilòmetres, sent el carrer més llarg de l’estat espanyol i un dels carrer rectes més llargs de tot el món: la numeració de les cases arriba fins al número 1.198.

Anomenada popularment «Gran Via», limita amb el municipi de l’Hospitalet de Llobregat, prop de la plaça d’Ildefons Cerdà, i acaba a l’altre extrem de Barcelona, al límit amb Sant Adrià de Besòs. Al seu recorregut travessa les places d’Espanya, de la Universitat, de Tetuan i de les Glòries Catalanes.
Originalment al pla Cerdà s’anomenà «Lletra N, Número 11», però al 1900 aquest nom va ser substituït per «Cortes», que va romandre fins el 1931, any en què passà a anomenar-se Avenida de las Cortes Catalanas. Durant la dictadura franquista fou oficialment anomenada Avenida de José Antonio Primo de Rivera, encara que tothom la coneixia com a Gran Via. L’any 2001 s’hi va aixecar un monument commemoratiu que es pot veure just davant del cinema Coliseum (extret de Viquipèdia en català).

Radiografies digitals

mayo 15, 2010 by  
Arxivat en Instal·lacions

Els rajos X són una forma de radiació electromagnètica, com la llum visible. No obstant això, la seva energia és més gran i poden penetrar el cos per crear una imatge en una pel·lícula. Les estructures que són denses, com les obturacions de plata o les restauracions metàl·liques, bloquegen la majoria dels fotons i apareixen de color blanc en la pel·lícula revelada. Les estructures que contenen aire surten de color negre en la pel·lícula, mentre que les dents, els teixits i els líquids, es veuen com ombres de color gris.

Al Centre Bucodental del doctor Carles Arfelis fem radiografies utilitzant tecnologia digital, és a dir, passant la imatge a través d’un ordinador. Així, la quantitat de radiació que es transmet durant el procediment és menor que amb els mètodes tradicionals. Per tant, és molt millor per a la salut del pacient.

centre-buco-dental-ortopantomografia

Hi ha quatre tipus de radiografies, que es fan al consultori::

Interproximal
El pacient mossega una tira petita de paper i mostra les porcions de la corona de les dents superiors i inferiors juntes.

Periapical
Mostra una o dues dents completes, des de la corona fins a l’arrel.

Palatal (o «oclusiva»)
Captura totes les dents superiors i inferiors en una sola presa mentre la pel·lícula roman en la superfície de mossegada de les dents.

Panoràmica
Requereix un aparell especial que es posa al voltant del cap. Captura els maxil·lars i les dents completes en una sola presa. S’utilitza per trobar un tractament per a implants dentals, verificar si hi ha queixals del seny impactats i detectar problemes mandibulars. Una radiografia panoràmica no adequada per a detectar càries, tret que estiguin molt profundes i avançades.

Tractament de càries amb ozó

mayo 15, 2010 by  
Arxivat en Tractaments

El tractament d’una càries amb ozó està dividit en 4 fases: diagnòstic, aplicació d’ozó, fase de remineralizació i fase de restauració.

Diagnòstic

En primer lloc s’usa un petit làser, per observar les superfícies dentals, que permet detectar la càries més ràpidament que amb mètodes tradicionals de simple observació, i eleva el percentatge de diagnòstic precoç al 90 %. La càries no sempre és visible a primera vista, però el làser soluciona aquest problema i a més ens indica fins a quin punt està avançat el problema.

Aplicació de l’ozó

Un cop hem fet el diagnòstic, apliquem l’ozó (amb un instrument dissenyat especialment amb aquesta funció) a la zona amb càries durant uns segons. Això es fa de manera simple, sense sorolls, sense vibracions, sense necessitar anestèsia. Un cop l’ozó ha destruït els bacteris que provoquen les càries, s’aplica sobre la superfície tractada per iniciar la remineralizació de la dent.

Fase de remineralització

A partir d’aquest moment, el pacient ha de començar a utilitzar un dentífric i un col·lutorio especials que contenen els minerals essencials perquè la remineralizació segueixi, cosa que facilita l’èxit del tractament. En alguns casos, quan la càries sigui massa extensa, pot ser que calgui crear un accés millor per a permetre que l’ozó penetri per tota la zona afectada.

Fase de restauració

Al cap d’entre 4 i 12 setmanes, segons els casos, s’ha de fer un control per explorar de nou les càries. En aquest moment és possible haver de tornar a aplicar ozó o segellar la càries, si és realment necessari, tot i que els últims estudis eleven la taxa d’èxit d’aquest tractament a més del 99%. En el cas que la càries hagi creat una cavitat prèviament, es podrà restaurar llavors amb mètodes convencionals.

centre-buco-dental-dentista-trabajando

Dubtes freqüents

  • Hi ha algun tipus de risc?
    No. La teràpia de l’ozó és, a més d’indolor, totalment inofensiu.
  • Serveix per a tot tipus de càries?
    Actualment només es pot fer servir en les càries exposades, com les que apareixen a les superfícies masticatòries (solen ser les més freqüents) o a les superfícies llises de les dents. Les càries interproximals (les que apareixen entre les dents), per exemple, encara s’han de tractar de manera tradicional, tot i que ja s’estan desenvolupant maneres per superar aquest inconvenient.
  • Es pot emprar en tot tipus de persones?
    Des dels més petits fins als més grans, fins i tot les dones embarassades, tothom és un bon candidat per ser tractat amb ozó, ja que no suposa cap risc.
  • Es poden tractar diverses càries alhora?
    Sí. És més, és l’opció més recomanable. Com que el tractament és molt ràpida, encara que hi hagi moltes càries, no es necessitaran sessions de tractament llargues, ni diverses visites. Amb un cop, ràpid i eficaç, n’hi ha prou.
  • La dent es pot afeblir?
    No. D’una banda, la dent no s’erosiona (al contrari del que passa en altres tractaments) i, de l’altra, com que es remineralitza, es torna molt més resistent a les possibles càries posteriors. És per això que fins i tot es pot emprar en dents sanes com mètode preventiu en infants o adults, substituint el segellat de fissures tradicional.
  • Té altres usos el tractament amb ozó?
    Sí. Ja s’està començant a utilitzar en endodòncia (el tractament de la part interior de la dent) i en periodòncia (tractament des les genives), amb resultats molt positius. També s’estan buscant com aplicar l’ozó en blanquejos dentals, implantologia, càries secundàries i altres camps amb un futur prometedor.
  • És tan important la higiene del pacient?
    És fonamental. Al voler remineralitzar la càries, calen els nutrients necessaris (els minerals), per a afavorir aquest procés. La saliva aporta gran part d’aquests minerals, però per incrementar considerablement l’èxit del tractament cal usar una pasta i col·lutori específic. Sense la col·laboració pertinent del pacient, només el 80 % de les càries es remineralitzen.

Sedació conscient

abril 18, 2010 by  
Arxivat en Tractaments

La sedació conscient és un mètode eficient per eliminar l’ansietat i la por que pot causar el tractament dental, en la qual el pacient està en un estat de relaxació extrema. Això sí, es manté la consciència en tot moment, de manera que és capaç de respondre a preguntes i ordres en tot moment. Gràcies a l’alt nivell de seguretat que presenta aquest tècnica, no consten dades registrades sobre incidents greus.

Els estudis realitzats en odontologia demostren que gairebé un 65 % dels pacients experimenten ansietat durant els tractaments. Aquesta ansietat és fins i tot més gran en els pacients que no acudeixen a les consultes. La raó per la qual no ho fan, encara que no sempre s’admeti, és la por que senten a posar-se a les mans d’un dentista.

centre-buco-dental-oxido-nitroso

La sedació conscient és especialment pràctica quan es tracta d’intervencions llargues que impliquen estar molta estona en una mateixa posició: així s’elimina la reacció a l’estrès i el dolor.

Es tracta d’una tècnica segura. Consisteix a administrar analgèsics i ansiolítics al pacient perquè no li faci gens de mal, malgrat estar despert i conscient a tothora. Els efectes de la sedació duren el mateix que el tractament o la intervenció. Facilita un estat de benestar, redueix les manifestacions de tensió i l’ansietat. Tot això repercuteix, també, en el professional que l’atén, ja que li permet treballar més relaxat, aplicant uns tractaments més ràpids i segurs.

És un procediment molt recomanat per a persones que senten por o ansietat en els tractaments dentals o que tenen algun problema cardíac. També es fa servir ben sovint en l’odontopediatria, és a dir, en nens ansiosos.

La sedació conscient destaca pels escassos efectes adversos. Tanmateix, és necessari que el dentista tingui un entrenament previ, així com també un bon coneixement i maneig de la tècnica. Saber triar en cada cas la ruta d’administració és una de les claus de l’èxit en els tractaments sedatius. Una de les millors maneres d’administrar la sedació conscient amb òxid nitrós és la via nasal, ja que és ràpida, segura i no requereix gaire temps de recuperació, ni tampoc de dejuni.

El teu dentista al barri d’Hostafrancs – Sants

abril 15, 2010 by  
Arxivat en Instal·lacions

El Centre de Salut Bucodental Arfelis és el teu dentista del barri d’Hostafrancs, a Sants. Situat a la Gran Via de Barcelona, és una consulta sense barreres arquitectòniques, per tal que les persones que ens visiten —pacients i acompanyants— puguin accedir-hi amb facilitat, sigui quina sigui la seva mobilitat.

centre-bucodental-sala-espera

Està molt a prop de la Plaça Espanya i de la carretera de la Bordeta, dins del barri d’Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc.

El barri d’Hostafrancs es troba entre la Gran Via i el barri de Sants, en el sector del districte més proper de la plaça d’Espanya. Els eixos vitals del barri són la Creu Coberta, el carrer del Consell de Cent i els voltants del mercat. Hostafrancs va ser, ja des de la seva fundació a mitjans del segle XIX, un barri de serveis que oferia casa als treballadors que acudien a la zona atrets per la puixança industrial de Sants -especialment del vapor de l’Espanya Industrial- i de Barcelona.

Un altre atractiu era la important concentració de serveis comercials que s’emplaçaven a la Creu Coberta, en el tram inicial de la carretera que menava al pont de Molins de Rei. La trama urbana va ser dissenyada durant la segona meitat del segle XIX per l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. El 1875 a Hostafrancs ja hi havia tramvia de cavalls, i el 1904 un tramvia elèctric el connectava amb la Rambla de Barcelona (extret del web de l’Ajuntament de Barcelona).

Ozonoterapia dental

abril 10, 2010 by  
Arxivat en Tractaments

Què és l’Ozó?

L’ozó està format per tres àtoms d’oxigen, i quan apareix sota aquesta forma, té la capacitat d’eliminar i destruir bacteris, virus, i espores. A principis del segle XX, l’odontòleg alemany Edwin A. Fisch va ser el primer a fer servir aigua ozonitzada (és a dir, amb ozó), com a desinfectant per tractar infeccions a la boca i càries.

L’aigua ozonitzada és un agent que redueix el sagnat de les genives i augmenta l’oxigenació local, cosa que suprimeix i inhibeix la proliferació de bacteris.

ha demostrat ser un agent que provoca hemostasis reduint el sagnat de les genives i augmenta la oxigenación local suprimint i inhibint la proliferació bacteriana. Existeixen 3 formes de generar Ozó: Descàrrega en Corona, Plasma en Fred i Llamps Ultraviolat.

centre-buco-dental-equipo-dentistas

Hi ha tres formes de generar ozó: la descàrrega en corona, el plasma en fred i els llamps ultraviolats. En el camp de l’odontologia, però, la que més s’utilitza és la del plasma en fred. Aquest sistema produeix l’oxigen aprofitant el que troba als teixits. Per tant, al col·locar la sonda de l’aparell sobre la superfície afectada, es dóna una reacció d’estimulació dels àtoms d’oxigen de la sang, que els converteix en àtoms d’ozó, sense que hi hagi riscos d’intoxicació. És el millor sistema perquè no necessita l’alimentació d’oxigen.

L’ozó té una gran capacitat de destruir els gèrmens, impedeix que els bacteris es reprodueixin i modifica l’estructura de les cèl·lules dels virus, a la vegada que els mata. També produeix un augment de teixit sanguini i estimula els glòbuls vermells, cosa que fa que la sang estigui més oxigenada i circuli millor. Això vol dir que les proteïnes augmenten i que es produeixi una acció antiinflamatòria.

Aquesta substància es pot utilitzar en molts tipus de tractaments:

El generador d’ozó en plasma en fred permet treballar de manera ràpida, sense dolors i sense efectes secundaris i s’aplica en molts casos diferents:

  • Periodontitis
  • Tractament de borses periodontals
  • Tractament de genives sagnants
  • Tractament de ulcero necrosante
  • Tractament d’erupcions dentals
  • Tractament de pròtesi i conservació
  • Desinfecció de cavitats
  • Tractament de cavitats amb hemorràgia
  • Desinfecció de canals radiculars
  • Desinfecció de monyons radiculars
  • Tractament de malalties fúngicas en la cavitat bucal
  • Remineralització d’esmalt
  • Tractament d’úlceres bucals
  • Tractament d’herpes
  • Tractament d’estomatitis
  • Tractament de càries dental
  • Tractament de neuràlgies
  • Aplicació de cirurgia craneomandibular
  • Desinfecció de la cavitat bucal després de l’operació
  • Tractament de ferides inflamades
  • Tractament d’hemorràgies
  • Estat després d’extraccions
  • Tractament d’implants
  • Elimina sensibilitat

L’ozonoteràpia permet aconseguir en molts tractaments un resultat que no era possible d’assolir amb mètodes convencionals. Aprofitant els avantatges de l’ozó, en molts pacients es poden substituir els antibiòtics i, per tant, els efectes secundaris que comporten. És una teràpia amb la qual podem obtenir un gran èxit, fent servir tecnologia punta que és a l’abast de tots i que simplifica els procediments per aconseguir una salut dental encara més bona, en benefici dels pacients i els professionals.

Halitosi

abril 8, 2010 by  
Arxivat en Tractaments

L’halitosi, coneguda comunament com a “mal alè”, es caracteritza per l’olor desagradable que es desprèn de la boca. Més del 50 % de les persones la pateixen, sobretot a partir dels 50 anys.

El problema es presenta al matí, al despertar-nos, després que la boca hagi estat en repòs i no hi hagi hagut gairebé gens de producció de saliva. Les causes, però, poden ser molt diverses: des d’una mala higiene bucal fins a malalties tan greus com el càncer de pulmó.

L’halitosi es produeix per descomposició bacteriana de les restes d’aliments que queden entre les dents, de saliva, de cèl·lules de la mucosa oral o de sang. Tot això produeix substàncies volàtils, que, a la vegada, fan que més del 90 % dels casos d’halitosi s’originin a la cavitat oral. Una altra causa pot ser també la gastritis crònica.

Un tractament adequat alleuja o fins i tot cura aquest símptoma, sempre que se segueixin correctament tots aquests consells:

  • Visitar regularment el dentista, perquè faci una exploració de la boca. És possible que aconselli una neteja bucal per eliminar la placa bacteriana, un tractament de càries o una extracció de les dents que estan en molt mal estat.
  • Raspallar-se les dents com a mínim tres vegades al dia. És aconsellable fer-ho després de cada àpat principal, però sobretot sempre abans d’anar a dormir. Cal passar el raspall per totes les cares de les dents i per la llengua.
  • Glopejar col·lutori. No substitueix en cap cas el fet d’haver-se de raspallar les dents, sinó que ho complementa.
  • Mastegar xiclet sense sucre és altre remei contra l’halitosi, sobretot entre els àpats, ja que augmenta la producció de saliva. Tampoc ha de substituir el raspallat dental.
  • Beure molta aigua (es recomana dos litres al dia) per afavorir la producció de saliva.
  • Fer servir seda dental, després de cada àpat i abans del raspallat, per eliminar les restes de menjar incrustat entre les dents.
  • Evitar el tabac, l’alcohol, el cafè i els aliments amb un gust o una olor molt intensos, com l’all, ja que potencien l’halitosi.

Página siguiente »