Els dibuixos dels nostres pacients mes petits

octubre 20, 2011 by  
Arxivat en General

Els pacients més petits de la clínica dental del Doctor Arfelis, quan vénen a visitar-se a la consulta, que està a la Gran Via Corts Catalanes 333, ens deixen els seus dibuixos.

Aquí en teniu uns quants!

Muna Daví 9 anys

muna1

dib

Joan i Duna

dibuix-duna-1

dibuix-duna-2

dibuix-duna-3

dibuix-duna-4

Leira 7 anys

dibuixweb

Jep 5 anys.muna11

Muna 7 anys.

muna2

dibuixos4Guim 7 anys.

escanear0002 Mireia Güell 7 anys

Daniel Cabello 10 anys

escanear00031

Marta Flotats 9 anys

escanear00051

escanear0007

Marina García

 

Edwin Anchundia 4 anys

dibuixos1

Aida Gómez 6 anys

dibuixos-001

Roger C. 4 anys

dibuixos-002

Gemma 7anys

escanear0008

Gemma Escude 7 anys

Un dia a la consulta

junio 22, 2011 by  
Arxivat en General

Proposta de «Ratoncita Pérez», per Carola Josefa A.D.

abril 28, 2011 by  
Arxivat en General

ratoncita12

Entrevista al doctor

abril 21, 2011 by  
Arxivat en General

Entrevista al Dr. Carles Arfelis a L’Agenda empresarial del dia

La pintura mural, Joan Goikoetxea

marzo 24, 2011 by  
Arxivat en Curiositats, General

Es tracta d’una pintura mural realitzada al fresc. Aquesta tècnica pictòrica, practicada des de l’antiguitat —Cnossos, Ajanta (India), Pompeia….—, es consolida al llarg del romànic i del renaixement per anar adaptant-se a les necessitats expressives dels segles posteriors, de forma que qualsevol representació de tipus pictòric pot ser feta en aquesta tècnica, des d’allò més realista a l’abstracció, des de la representació més precisa a una manifestació expressionista o geomètrica.

Les condicions físiques i els materials que es necessiten per poder portar a terme treballs d’aquestes característiques són els següents:

  • Un suport net de maçoneria o de pedra. En el cas de la pedra, seria ideal que, en lloc de pintar sobre el mur, se n’aixequés un de maçoneria separat del mur de pedra per aconseguir una ventilació adient, i pintar sobre aquest. Els murs han d’estar protegits de la humitat, tant la que ve del sostre com del terra, per evitar el salnitre.
  • S’ha de pintar en unes condicions on no faci calor, ja que el morter de calç s’asseca molt ràpidament ràpid. També s’ha de descartar l’hivern, per evitar les gelades, sobretot si la pintura se situa a l’exterior.
  • Els materials són:
  • — Calç amarada (com més temps faci que està amarada millor, a causa de les seves condicions plàstiques
    — Sorra de riu o de marbre (en el cas de la sorra de riu s’ha de netejar i agarbar per eliminar les sals minerals que farien malbé la pintura)
    — Pintura (pigments resistents als àlcalis, així com a la llum)

    El projecte
    La pintura s’ha de fer en un projecte a escala reduïda, per després traslladar-lo a mida real (sobre un paper adient, mitjançant coordenades cartesianes) i estargir-ne les formes representades.

    A partir d’aquí, es prepara el mur amb un morter groller de calç i sorr. Posteriorment, i per parts, s’ha de fer un arrebossat de morter més fi (anomenat remolinat, en italià arriccio) on s’ha d’aplicar la capa pictòrica. Finalment, també s’ha de fer una capa molt fina de calç i pols de marbre que serà sobre la que es pinta, anomenada lliscat.

    La pintura s’ha de començar per les parts més altes, per bastimentades, fent la part que es cregui que es pot portar a terme segons el grau de dificultat i que es pugui acabar el mateix dia. És el procés que els italians anomenaven puntata i giornata: es tenen poques hores per pintar, ja que s’ha d’executar quan l’arrebossat no ha fargat. Una vegada el procés de fregat s’anat desenvolupant, arriba un moment què el pigment no s’adhereix al suport.

    La manera com el pigment s’adhereix al suport és el resultat d’una reacció química: la superfície pictòrica, que té hidrat de calci, en contacte amb el diòxid de carboni de l’aire evapora l’aigaa i es carbonata, de manera que consolida i fixa el pigment. No hi ha aglutinant, com en altres tècniques pictòriques, això vol dir que l’execució ha de ser ràpida i segura. Els errors, en principi, no tenen altra solució que picar l’arrebossat de la part corresponent del mur i tornar a repetir el procés. La fixació de la pintura sobre la superfície, amb un cert grau de penetració, es indeleble.

    La manipulació de la pintura i els resultats visuals permeten obtenir efectes mitjançant recursos com gruixos empastos, transparències, veladures, gradacions… que, en conjunt, i combinats en l’execució, poden donar força i delicadesa alhora, precisió, soltesa i expressivitat a allò representat.

    La pintura mural va ser feta l’any 2002 per Joan Goikoetxea, professor de pintura i procediments pictòrics a l’Escola Massana, i Guillermo Pérez, estucador del mateix centre.

    Implantologia

    marzo 12, 2011 by  
    Arxivat en Top, Tractaments

    Què és un implant dental?

    Un implant substitueix una dent. És un cargol de titani, en la majoria de casos, que quan es col·loca a l’os en determinades condicions arriba a produir-se una soldadura biològica molt estable a llarg termini, la qual cosa assegura l’estabilitat i la funció de les dents que es col·loquen a sobre.

    Els implants osteointegrats han aportat per primera vegada a la història de l’odontologia una solució realment fisiològica a la pèrdua de dents, sense els inconvenients de les pròtesis convencionals.

    centre-bucodental-test

    Què és l’osteointegració?

    L’osteointegració és un fenomen biològic que produeix una unió a nivell molecular del titani amb l’os.

    Com és el període postoperatori?

    Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys incomoditats del que s’espera. Un implant ben col·locat no ha de fer mal, només pot ser que provoqui molèsties a la ferida de la geniva durant el procés de cicatrització. És fonamental seguir una higiene escrupolosa per evitar sobreinfeccions de la geniva i prendre la medicació prescrita pel seu dentista.

    Quant de temps dura el procés des de la col.locació de les fixacions fins a la col.locació de la pròtesi definitiva ?

    Les pròtesis poden col·locar-se uns mesos després de la cirurgia. Altres implants poden requerir un temps d’osteointegració de fins a sis mesos.

    També existeix un protocol anomenat «càrrega inmediata» que permet, en determinats casos, col·locar els implants i pròtesis el mateix dia, amb els avantatges que això suposa.

    Què passa quan el pacient té poc os a la zona a rehabilitar?

    Avui dia disposem de tècniques avançades per a realitzar cirurgies en casos extrems. Es pot recórrer a elevacions del si maxil·lar i empelts que poden ser autòlegs (propis del pacient) o d’altres tipus, amb un percentatge d’èxit molt elevat. Sortosament, són molt rars els casos en què un pacient que vol ser rehabilitat no ho pot ser. El camp de la regeneració òssia és, sense cap mena de dubte, un dels principals avenços en implantologia dels últims anys.

    La implantologia ha avançat molt en referència a l’estètica. No obstant això, des del punt de vista científic els avenços més importants del últims anys són les tècniques de regeneració òssia i la utilització del PRP (plasma ric en plaquetes) en els tractaments més compromesos, perquè ens ofereixen la possibilitat de crear os amb eficàcia, seguretat i rapidesa allà on abans no n’hi havia.

     

    Implants dentals

    marzo 12, 2011 by  
    Arxivat en Tractaments

    Els implants dentals són uns aparells petits que s’insereixen als maxil·lars superior i inferior i ofereixen una alternativa a la dentadura postissa, de manera que ajuden a restaurar la boca que té poques o cap dent restaurable. Suposen molts avantatges sobre les dentadures postisses tradicionals, per això poc a poc les van substituint en un gruix de gent cada cop més gran.

    Els implants es poden considerar l’alternativa més apropiada per a les persones que tenen una dentadura postissa fluixa o mal ajustada a causa de les vores planes, o les que hagin perdut diverses dents i necessitin un suport per a les corones i els ponts, ja que arregla l’aparença que donen les dents que falten.

    Els implants ajuden a:

    • Reduir el moviment de les dentadures postisses, els ponts i, o les corones.
    • Facilitar la masticació adequada.
    • Oferir un suport i una estabilitat millors per a les dentadures postisses removibles o els ponts fixos.
    • Acostar-se a la sensació de dents naturals millor que amb dentadura postissa.
    • Promoure l’autoestima, ja que la parla i l’aparença sovint milloren respecte de la dentadura postissa.

    Qui són els probables candidats per als implants? Hi ha moltes variables que cal considerar abans de col·locar un implant:

    • El pacient ha d’estar saludable.
    • Les capacitats de curació del pacient afectat per la malaltia podrien influir en l’èxit d’un implant.
    • S’ha de fer un diagnòstic adequat abans de col·locar un implant.
    • La col·locació i la tècnica és específica per a cada candidat en particular.
    • Per a evitar altres complicacions, l’implant o els implants han de ser tractats de manera apropiada pel pacient i el dentista.
    • Fumar i beure en gran quantitat pot afectar l’èxit de l’implant.

    Quins són els tipus diferents d’implants dentals? Existeixen diversos tipus diferents d’implants dentals, entre els quals s’inclouen els següents:

    • Un substitut artificial de l’os. Aquest tipus d’implant consisteix a col·locar un substitut sintètic de l’os en la part superior de l’osa per a ajudar a reconstruir la vora reduïda i oferir un suport sòlid per a la dentadura postissa. A causa del fet que està fabricat del mateix tipus de mineral que en l’os natural, aquest tipus d’implant s’uneix a l’os maxil·lar.
    • Implants endostials. Aquest tipus d’implant s’insereix en el maxil·lar per a servir com arrel de la dent.
    • Implants subperiostials. Aquest tipus d’implant, sovint una opció per a persones que ja no poden usar dentadures postisses convencionals, consisteix en un implant especialment dissenyat que encaixa directament en l’os. Els implants dentals podrien ser inserits per un dentista capacitat en implantologia, o per un cirurgià oral en un hospital.

    Salut bucal durant la infància

    febrero 8, 2011 by  
    Arxivat en General

    Pauta recomanada per a l’orientació primerenca sobre la salut bucal de les criatures:

    Lactància materna
    És molt recomanable que alimenteu el nadó exclusivament de llet materna durant els sis primers mesos, però no durant les nits un cop hagi sortit la primera dent. És a dir:

    • 0-6 mesos: només llet materna
    • Primera dent: llet materna EXCEPTE a la nit

    Ús del biberó
    El biberó només s’ha d’utilizar només si pren llet artificial: els altres líquids s’han d’oferir en tasses i no hi heu d’afegir cap tipus de sucre o edulcorant. També es desaconsella el biberó nocturn després de l’erupció de les primeres dents. A partir dels 12 mesos, el nadó ha de començar a abandonar, progressivament, el biberó, fins que li surtin els queixals.

    Tant en el cas de la lactància materna com del biberó, li heu de netejar la boca abans de posar-lo al llit si es queda adormit mentre menja.

    Ús del xumet
    El xumet ha de ser anatòmic (té una forma irregular i s’adapta al paladar) i també s’ha d’abandonar progressivament a partir dels 12 mesos i definitivament cap als 2 anys.

    Transmissió de bacteris
    Per evitar transmetre bacteris al nadó precoçment a través de la saliva, cal evitar diversos hàbits com compartir utensilis amb el bebè, netejar el xumet amb la saliva, bufar sobre el menjar o fer petons a la boca.

    Alimentació per no tenir càries
    Heu d’evitar qualsevol font de sucres refinats i els ocults (galetes, pastissos,croissants, sucs de caixa, patates fregides en bossa) durant els primers dos anys de vida. Tampoc s’ha de menjar aliments ensucrats entre àpats.

    Higiene bucal
    Abans de l’erupció de les primeres dents, heu de començar a netejar la boca del vostre nadó, un cop al dia, amb una gasa humida o un didal de silicona. Un cop surten les primeres dents, cal fer-ho dos cops al dia amb un didal o un raspall de dents infantil. Quan han sortit els primers queixals, ja s’ha d’utilitzar un raspall dental infantil.

    És recomanable usar fil dental a partir del moment que hi hagi contacte entre dents. Es poden fer servir “flossers” (posicionadors de fil) per facilitar aquesta tasca. És important que no faci servir cap pasta de dents amb fluor fins que el nen aprengui a escupir.

    Per a nens d’entre dos i tres anys, s’ha d’usar una pasta amb 500ppm de fluor, en una quantitat equivalent a un pèsol.

    Entre els 2-6 anys, utilitzar una pasta dental amb 1000-1450ppm de fluor, en una quantitat equivalent a un pèsol.

    Utilitzar pasta amb majors concentracions de fluor (1450ppm) per a nens majors de 6 anys, en una quantitat de pasta equivalent a 1-2 cm.

    La raspallada dental l’ha de fer un adult fins que el nen sigui autònom (mínim fins als 7 anys).

    Ús de fluor tòpic
    Segons el nivell de risc, l’edat i la concentració de fluor a l’aigua de consum, es decidirà sobre el tipus d’administració de fluor tòpic i la seva freqüència.

    Visita a l’odontopediatre
    El nadó ha de ser visitat per un odontopediatre, durant el primer any, independentment que presenti algun problema o no, ja que la pràctica anirà enfocada a la prevenció, no a la curació.

    Somriure de diamant

    enero 20, 2011 by  
    Arxivat en Blog, Varis

    Si ja lluus unes dents boniques i desitges embellir el teu somriure encara més, pots donar-li un toc original col·locant-hi un brillant dental i enlluernar amb el teu somriure.

    • No taca ni espatlla la dent.
    • No es necessita perforar la dent, es col·loca amb un adhesiu dental especial d’ús exclusiu per a dentistes.
    • Permet raspallar-se les dents amb normalitat.
    • Es pot treure quan es desitgi, només cal anar a la consulta dental.
    • És segur i no es desprèn amb facilitat.
    • Els brillants que fem servir al Centre Bucodental Arfelis estan registrats pel Ministeri de Sanitat i compleixen amb la legislació vigent, de manera que no presenten problemes d’al·lèrgia, i tenen una lluentor espectacular.

    TRUCA’NS I DEIXA’ T ENLLUERNAR!

    Periodòncia

    enero 20, 2011 by  
    Arxivat en Tractaments

    periodoncia

    La periodòncia tracta tots els problemes de les genives i de l’os. Al centre bucodental Arfelis vetllem per prevenir aquesta malaltia, que abans es coneixia com piorrea.

     

     

    Com puc saber si tinc això que sona tan malament?

    • Se’m mouen les dents.
    • Em sagnen les genives.
    • Em fan mal, les noto inflamades de color vinós.
    • Tinc mal alè de manera continuada
    • Noto pus entre les dents i les genives.
    • Les pròtesis no encaixen com abans.
    • Noto les dents com si haguessin crescut, o que se separen.
    • Soc diabètic, fumador, prenc medicació pels nervis, o immunosupresors, estic embarassada, tinc la menopausa.
    • Tinc molt estrès.

    Si notes alguna d’aquests símptomes: VINE RÀPID.

    I què podeu fer per a mi?

    Primer de tot examinarem les genives i els voltants, farem el que es diu un «sondatge periodontal dent per dent». Després farem una radiografia de totes les dents per tenir un diagnòstic encara més acurat. En tercer lloc, si cal, farem una anàlisi de saliva per veure els els microbis que infecten la geniva, un control de l’oclució o d’altres tipus de testos.

    I si tinc una perionoséquè… té remei?

    Al nostre centre et farem un tractament manual i mecànic. Hem incorporat un aparell molt sofisticat i innovador: el Perioscan.

    Amb el Perioscan tenim en tot moment la seguretat d’aplicar un bon tractament, perquè distingeix amb tota claredat entre el càlcul i la superfície neta de la dent, disposa d’un avisador acústic i lluminós que fa que fins que la dent no estigui ben neta no es pari.

    I si amb això no n’hi hagués prou, practicaríem una teràpia amb làser o quirúrgica.

    Això sí, a casa teva hauràs de fer els deures: raspallar-te molt bé les dents, glopejar antisèptics, etc.; és el que anomenem «resposta a la fase higiènica». I per evitar recaigudes, et citarem periòdicament per fer una revisió.

    Página siguiente »