La pintura mural, Joan Goikoetxea

marzo 24, 2011 by  
Arxivat en Curiositats, General

Es tracta d’una pintura mural realitzada al fresc. Aquesta tècnica pictòrica, practicada des de l’antiguitat —Cnossos, Ajanta (India), Pompeia….—, es consolida al llarg del romànic i del renaixement per anar adaptant-se a les necessitats expressives dels segles posteriors, de forma que qualsevol representació de tipus pictòric pot ser feta en aquesta tècnica, des d’allò més realista a l’abstracció, des de la representació més precisa a una manifestació expressionista o geomètrica.

Les condicions físiques i els materials que es necessiten per poder portar a terme treballs d’aquestes característiques són els següents:

  • Un suport net de maçoneria o de pedra. En el cas de la pedra, seria ideal que, en lloc de pintar sobre el mur, se n’aixequés un de maçoneria separat del mur de pedra per aconseguir una ventilació adient, i pintar sobre aquest. Els murs han d’estar protegits de la humitat, tant la que ve del sostre com del terra, per evitar el salnitre.
  • S’ha de pintar en unes condicions on no faci calor, ja que el morter de calç s’asseca molt ràpidament ràpid. També s’ha de descartar l’hivern, per evitar les gelades, sobretot si la pintura se situa a l’exterior.
  • Els materials són:
  • — Calç amarada (com més temps faci que està amarada millor, a causa de les seves condicions plàstiques
    — Sorra de riu o de marbre (en el cas de la sorra de riu s’ha de netejar i agarbar per eliminar les sals minerals que farien malbé la pintura)
    — Pintura (pigments resistents als àlcalis, així com a la llum)

    El projecte
    La pintura s’ha de fer en un projecte a escala reduïda, per després traslladar-lo a mida real (sobre un paper adient, mitjançant coordenades cartesianes) i estargir-ne les formes representades.

    A partir d’aquí, es prepara el mur amb un morter groller de calç i sorr. Posteriorment, i per parts, s’ha de fer un arrebossat de morter més fi (anomenat remolinat, en italià arriccio) on s’ha d’aplicar la capa pictòrica. Finalment, també s’ha de fer una capa molt fina de calç i pols de marbre que serà sobre la que es pinta, anomenada lliscat.

    La pintura s’ha de començar per les parts més altes, per bastimentades, fent la part que es cregui que es pot portar a terme segons el grau de dificultat i que es pugui acabar el mateix dia. És el procés que els italians anomenaven puntata i giornata: es tenen poques hores per pintar, ja que s’ha d’executar quan l’arrebossat no ha fargat. Una vegada el procés de fregat s’anat desenvolupant, arriba un moment què el pigment no s’adhereix al suport.

    La manera com el pigment s’adhereix al suport és el resultat d’una reacció química: la superfície pictòrica, que té hidrat de calci, en contacte amb el diòxid de carboni de l’aire evapora l’aigaa i es carbonata, de manera que consolida i fixa el pigment. No hi ha aglutinant, com en altres tècniques pictòriques, això vol dir que l’execució ha de ser ràpida i segura. Els errors, en principi, no tenen altra solució que picar l’arrebossat de la part corresponent del mur i tornar a repetir el procés. La fixació de la pintura sobre la superfície, amb un cert grau de penetració, es indeleble.

    La manipulació de la pintura i els resultats visuals permeten obtenir efectes mitjançant recursos com gruixos empastos, transparències, veladures, gradacions… que, en conjunt, i combinats en l’execució, poden donar força i delicadesa alhora, precisió, soltesa i expressivitat a allò representat.

    La pintura mural va ser feta l’any 2002 per Joan Goikoetxea, professor de pintura i procediments pictòrics a l’Escola Massana, i Guillermo Pérez, estucador del mateix centre.